Capítol 2

Em teletransporto.

Quan ets la Mort no segueixes les mateixes normes que tothom.

Els meus informants s'han quedat curts dient que era seriós. He fet que les vies del tren quedesin sense acabar i ell no s'ha imutat. Això serà molt divertit.

Es gasta dos mil lliures en un elefant i llavors sento... guaita un moment, ACABO DE DIR DOS MIL LLIURES?!?! EN UN ELEFANT?!?!?! Aquest tio està més malament del cap del que pensava.
Com estava dient, llavors sento aquesta ja familiar sensació i quan m'adono ja he fos la meva ànima (o el que queda d'ella) amb la de l'animal. Sóm un únic ésser.

Un dels altres avantatges de ser la Mort.

L'home que han contractat m'està "guiant" per la selva quan em fa aturarme. No estem sols. Però això ja ho sabia, jo. He vist les seves ànimes desde fa estona. Són negres, encara que a la part més propera al cor, alguns encara tenen una mica de color. Poden ser salvats, de moment. Els altres aniran tots a l'Infern.
És aquí quan m'adono del lleu resplandor daurat que no havia notat fins ara. És l'ànima més pura que he vist mai, però està molt apagada, com si s'estigués morint. I ho està, perquè és a les llistes. LLàstima.

Deixo d'observar amb la meva visió sobrenatural i la veig. És preciosa, a la seva propia manera. I llavors sé que no la podré matar. És una noia massa jove, amb molta vida per viure.
Però encara tinc esperança. Les llistes no són 100% fiables, canvien segons les decisions de la gent, però quasi mai passa.

En Fogg diu alguna cosa. Jo només escolto "blablabla, noia, blablabla, matar, blablabla què fem?".
Estic inmers en la bellesa de la noia, quan sento unes paraules que fan que deixi anar una respiració que no sabia que estava aguantant.

-"Espereu"-diu en Fogg-"N'hi ha prou d'arribar a Allahabad demà abans de les dotze".
-"Però, què voleu esperar?"-pregunta un home del qual no en tinc ni idea de qui és-"D'aquí a unes quantes hores es farà de dia, i..."
-"L'ocasió se'ns pot presentar en el moment suprem".

Sento que el nom de la noia hindú desaparèix de les llistes i en Fogg em cau bé inmediatament,  és un tio legal.

Llavors abandono el cos de l'elefant i marxo. Ja he treballat prou per avui.