Em teletransporto.
Quan ets la Mort no segueixes les mateixes normes que tothom.
Els meus informants s'han quedat curts dient que era seriós. He fet que les vies del tren quedesin sense acabar i ell no s'ha imutat. Això serà molt divertit.
Es gasta dos mil lliures en un elefant i llavors sento... guaita un moment, ACABO DE DIR DOS MIL LLIURES?!?! EN UN ELEFANT?!?!?! Aquest tio està més malament del cap del que pensava.
Com estava dient, llavors sento aquesta ja familiar sensació i quan m'adono ja he fos la meva ànima (o el que queda d'ella) amb la de l'animal. Sóm un únic ésser.
Un dels altres avantatges de ser la Mort.
L'home que han contractat m'està "guiant" per la selva quan em fa aturarme. No estem sols. Però això ja ho sabia, jo. He vist les seves ànimes desde fa estona. Són negres, encara que a la part més propera al cor, alguns encara tenen una mica de color. Poden ser salvats, de moment. Els altres aniran tots a l'Infern.
És aquí quan m'adono del lleu resplandor daurat que no havia notat fins ara. És l'ànima més pura que he vist mai, però està molt apagada, com si s'estigués morint. I ho està, perquè és a les llistes. LLàstima.
Deixo d'observar amb la meva visió sobrenatural i la veig. És preciosa, a la seva propia manera. I llavors sé que no la podré matar. És una noia massa jove, amb molta vida per viure.
Però encara tinc esperança. Les llistes no són 100% fiables, canvien segons les decisions de la gent, però quasi mai passa.
En Fogg diu alguna cosa. Jo només escolto "blablabla, noia, blablabla, matar, blablabla què fem?".
Estic inmers en la bellesa de la noia, quan sento unes paraules que fan que deixi anar una respiració que no sabia que estava aguantant.
-"Espereu"-diu en Fogg-"N'hi ha prou d'arribar a Allahabad demà abans de les dotze".
-"Però, què voleu esperar?"-pregunta un home del qual no en tinc ni idea de qui és-"D'aquí a unes quantes hores es farà de dia, i..."
-"L'ocasió se'ns pot presentar en el moment suprem".
Sento que el nom de la noia hindú desaparèix de les llistes i en Fogg em cau bé inmediatament, és un tio legal.
Llavors abandono el cos de l'elefant i marxo. Ja he treballat prou per avui.
dilluns, 10 de febrer del 2014
Capítol 1
Ultimament he estat molt ocupat, els estúpids mortals que viuen a França acaben de començar el servei militar obligatori i aixó no ajuda gaire. També he estat investigant qui és en Phileas Fogg i per què el gran senyor el vol matar. Bueno, per què vol que el mati, ell mai s'embrutaria les mans.
Els meus informants m'han dit que es veu clarament que és un senyor molt excentric, seriós i solitari. També està forrat, perquè sembla ser que acaba d'apostar vint mil lliures dient que pot donar la volta al món en 80 dies. Ja, no s'ho creu ni ell.
Encara que ja el conec una mica més, continuu a fosques en la resposta a per què el vol mort.
M'he decidit, fent cas omís als meus instints de supervivència que, abans de matar-lo, el seguiré.
Els meus informants m'han dit que es veu clarament que és un senyor molt excentric, seriós i solitari. També està forrat, perquè sembla ser que acaba d'apostar vint mil lliures dient que pot donar la volta al món en 80 dies. Ja, no s'ho creu ni ell.
Encara que ja el conec una mica més, continuu a fosques en la resposta a per què el vol mort.
M'he decidit, fent cas omís als meus instints de supervivència que, abans de matar-lo, el seguiré.
dimarts, 4 de febrer del 2014
Introducció
Phileas Fogg
No em puc treure aquest nom del cap.
No es a les llistes, peró em sé el seu nom. I és imposible.
Jo soc la Mort, encara que em podeu dir Dank, una llarga historia...
Soc un noi normal i corrent, cabells curts, alborotats i negres, ulls blaus quasi blancs... i no és per presumir, peró tinc bastant bon cos...
Suposadament no haig de saber cap nom si no es a les llistes de les ànimes que haig d'extreure dels cossos. I no hi és, perqué ja ho he revisat. Tres vegades.
De sobte sento que algú em crida. Això s'està tornant extrany, quan el veig. Al "superpoderós".
-"Fa estona que t'estic cridant."-diu amb un tó de veu amenaçant, que no em fa ni parpadejar-"Tinc un encarrec per a tu."
-"Qué?"-pregunto amb un somriure irónic a la cara. Mai m'havia encarregat res de res, jo em limitava a fer la meva feina, sempre i quan ell no em molestés-"Que ara al gran senyor li han d'ajudar a netejar-se el cul quan fa caca?-Li pregunto, burlant-me d'ell.
-"Deixa de jugar amb mi i sigues seriós. Necessito que vagis a buscar l'ànima d'un home."-Llavors em preocupo per primera vegada en la meva inmortal i infernal vida.-"Qui és?"-pregunto espantat. Això estava fora de les normes.
-"És en Phileas Fogg"-llavors desapareix. Que cony acaba de passar?
No em puc treure aquest nom del cap.
No es a les llistes, peró em sé el seu nom. I és imposible.
Jo soc la Mort, encara que em podeu dir Dank, una llarga historia...
Soc un noi normal i corrent, cabells curts, alborotats i negres, ulls blaus quasi blancs... i no és per presumir, peró tinc bastant bon cos...
Suposadament no haig de saber cap nom si no es a les llistes de les ànimes que haig d'extreure dels cossos. I no hi és, perqué ja ho he revisat. Tres vegades.
De sobte sento que algú em crida. Això s'està tornant extrany, quan el veig. Al "superpoderós".
-"Fa estona que t'estic cridant."-diu amb un tó de veu amenaçant, que no em fa ni parpadejar-"Tinc un encarrec per a tu."
-"Qué?"-pregunto amb un somriure irónic a la cara. Mai m'havia encarregat res de res, jo em limitava a fer la meva feina, sempre i quan ell no em molestés-"Que ara al gran senyor li han d'ajudar a netejar-se el cul quan fa caca?-Li pregunto, burlant-me d'ell.
-"Deixa de jugar amb mi i sigues seriós. Necessito que vagis a buscar l'ànima d'un home."-Llavors em preocupo per primera vegada en la meva inmortal i infernal vida.-"Qui és?"-pregunto espantat. Això estava fora de les normes.
-"És en Phileas Fogg"-llavors desapareix. Que cony acaba de passar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)